Excepcion francesa (ò la decepcion culturala occitana istorica)

A l'internacional, diversitat linguistica a defendre, a l'interior, ren. Mas ren de tot per los occitans.

França nega la proteccion dals dreches de l'òme (« dreches de l’òme -1), a ren acceptat l'article 27 dal Pacte internacional relatiu als dreches civils e politics, qu’es la nòrma legala internacionala comuna la mai importanta concernent la proteccion de las minoritats (etnicas, religiosas e linguisticas).

Aquela reserva es en contradiccion ambé doas convencions de l'UNESCO tractant de proposicions especificas sus las minoritats - la Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas (Paris, 20 auctòbre 2005) e la Convencion per la salvagarda dal patrimòni cultural imaterial (Sofia, 18-22 febrier 2008)- signaas e ratificaas per França.

I.              Al nivèl nacional francés, ben de contradiccions se tròban dins los diferents engatjaments de França dins los domènis de la politica de minoritat, culturala e linguistica. Ancin calria resòlre las contradiccions e reconóisher los dreches de las minoritats nacionalas e linguisticas en França.

1. Convencion de salvagarda dals Dreches de l'Òme e de las Libertats fondamentalas, coma encastre juridic internacional lo mai important per la proteccion dals Dreches de l'Òme, que l'article 14 concerna « l’Interdiccion de discriminacion », França porria signa e ratificar lo Protocòle adicional n°12 de la Convencion de salvagarda dals Dreches de l'Òme e de las Libertats fondamentalas, somesa a firma per lo Conselh de l'Euròpa lo 4 de novembre de 1950 a Roma.

2. la ratificacion de la Carta europea de las lengas regionalas ò minoritàrias somesa a la firma per lo Comitat dals ministres dal Conselh de l'Euròpa a Strasborg lo 5 de novembre de 1992, 10 ans après la siu firma per França.

3. la firma e ratificacion de la Convencion-cadre per la proteccion de las minoritats nacionalas adoptaas sota l'egidi dal Conselh de l'Euròpa a Strasborg lo 1^er de febrier de 1995. Fins a ancuei, França es lo solet estat a ren aver avançat sus lo subjeit.

4. l’interpretacion dal Conselh Constitucional en regard de l’actuala Constitucion francesa, concernent particularament l'article 2 de la constitucion, fa que l’estat francés deuria adaptar la siu constitucion a la legislacion europea e internacionala

II.            Al nivèl de las institucions europeas :

5. Se lo Tractat constitucional per l'Union europea es de mai negociat, conformament a la resolucion dal Parlament europèu adoptaa lo 14 de genier de 2003, seria necessari de modificar l'article 151 dal Tractat sus las Comunitats europeas (article III 280 dal Tractat establissant una constitucion europea) sus lo subjeit dal respeit de la diversitat culturala e linguistica de l'Euròpa e seria necessari d'inclure las lengas nacionalas minoritàrias.

6. Sostenem las Comunicacions e lo plan d'accion de la Comission europea concernent la diversitat linguistica. Seria ben de veire la creacion d'un Comissari europèu encargat de la diversitat linguistica e calria pilhar en cargat las minoritats e lengas regionalas de pertot en Euròpa e en particular en França.

7. Fondat sus la decision dal Conselh europèu de Copenaga de junh de 1993 per devenir membre de l’Union europèa, un Estat dèu emplir quatre critèris. Aicestos quatre critèris son : lo principi de la democràcia, lo respeit de la lei e dal nivèl legislatiu, la proteccion dals Dreches de l'Òme, e la proteccion de las minoritats nacionalas. Son sempre las condicions d’acceptacion d’un novèl membre ancuei.

En lo 1996 dal temps dal Tractat d'Amsterdam, lo quatren critèri -la proteccion de las minoritats nacionalas-, èra ren acceptat per los estats membres fondators, coma la França. Coma los novèls estats membres de l’Union europea, totes los Estats fondators de l'Union respèctan elos aicesto critèri politic de proteccion de las minoritats nacionalas. Enfin, cal l’establiment d'una institucion europea per velhar al siu respeit dins la pràctica.

Avem agut de promessas :

- François Mitterrand 14 de mars de 1981 a Lorient : « Le temps est venu d'un statut des langues et cultures de France qui leur reconnaisse une existence réelle. Le temps est venu de leur ouvrir grandes les portes de l'école, de la radio et de la télévision permettant leur diffusion, de leur accorder toute la place qu'elles méritent dans la vie publique » e « Le dernier pays d'Europe à refuser à ses composantes les droits culturels élémentaires, reconnus dans les conventions internationales qu'elle a elle-même signées ». Un còup president de la republica, que si passèt ?

- Parier per Jacques Chirac que faguèt pauc de causas. Si -mas après la siu presidença-, fondèt sorosoro. E que se passèt mai ? 

- Agueriam mai de promessas de lei per l'occitan ambé Nicolas Sarkozy. E que se passèt mai ?

Ligams :

 

Declaracion universala dals dreches de l'Òme (ONU 1948)

Declaracion sus lo transfert de l'independença als païses e pòples colonials (ONU 1960)

Declaracion universala dals dreches dals pòples (TPP 1976)

Declaracion Universala dals Dreches Colleitius dals Pòples (CONSEU 1990)

Carta Europea de las Lengas Regionalas ò Minoritàrias (Conselh d'Euròpa, Strasbourg, 5.XI.1992, en francés)
European Charter for Regional or Minority Languages (in English)

Convencion-cadre per la proteccion de las minoritats nacionalas (Conselh d'Euròpa, Strasbourg II.1995, en francés)
Framework Convention for the Protection of the national minorities (in English)

Declaracion universala dals dreches linguistics(PEN club international, Ciemen, Unesco, 1996, en francés)

Resolucion ONU 8 de Decembre de 2000 Segonda decenia internacionala de l’eliminacion dal colonialisme (ONU 2000, en francés)

Convencion sus la proteccion e la promocion de la diversitat de las expressions culturalas (UNESCO, Paris, 20 auctòbre 2005, en francés)